Si és llesta i agraciada
i bones mans per cosir,
si lo que deis és així,
sense veure-la m’agrada.
Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.