Jo festejava a Llubí
una jove nom Teresa
qui de menjar te peresa,
i com té son, de dormir.

Regalat, si tu tenies
d’allò que fa empegueir
-vergonya és que vui dir-,
es teus deutes pagaries.

Jo tenc una parra de calop vermei.
Tot se fon en pàmpol, pàmpol i rovei.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i ne fa de grossos i de petitons.
Jo tenc una parra de pàmpol rosat,
i s’és feta Grossa de tot s’emparrat.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i un saio-maio que taia cantons.
Jo tenc una parra de dos mil borrons;
no sap fer reims grossos; només aixinglons.