Mu mare, corrents veniu,
que tota em som retgirada:
En Julià m’encalçava
i em volia prendre es niu.

Amb tot el meu cor lleial
vos dic:-Adiós, amigues!
Voltros m’heu fet es dogal:
per curar-me ses veixigues
vaig camí de l’hospital.

Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!