Altres cançons relacionades
Oh mon bé, que sou de lluny,
i no pensau a tornar!
Voldria poder-hi anar
a l'aire, així com el fum.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Si heu d’estar una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
