Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!
Si Déu ho vol i jo puc,
passaré per ca sa tia
i duré una estormia
per seure Na Cul-feixuc.
Si vols dòrmer, fe’t enfora,
tres passes lluny d’es portal.
Ca meva no és cap hostal:
se’n van, en trobar que és hora.