Com fórem enmig de mar
que ja no veien cap porta,
vaig dir:-Adiós, Mallorca!
Ditxòs qui porà tornar!
Un frare va anar tot sol
a visitar sa malalta
i, per demanar can Flauta,
demanà can Fabiol.
Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.