N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.

Jo som de ses més nafrades;
vos ho dic en veritat.
An es meu enamorat
que ara se n’és anat,
mai li toc un llamp forcat
que fes quatre mil flamades!

Adiós, Sebastiana.
Demà vespre tornaré.
De la mar blava duré
una morena pintada.