Margalides de garriga
no m’apaguen sa talent;
però vós, sol resplendent,
en estar-vos de present,
no us puc mirar que no riga.
Dues que filen peücs
i ses altres estamenya,
i Na Pepeta d’Aubenya
tots los troba geperuts.
Com l’abre no vol la fuia,
en terra la deixa fer.
Vós a un altre voleu bé,
i a mi em campau comsevuia.