Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han passada.
Verge de Lluc coronada,
a vós la vos encamín.
Un ganxo que sempre enganxa,
sempre enganxa a qualque lloc.
An En Pere Barretot
l’enganxonà per sa panxa.
Jesucrist està a la taula que dñona sospirs molt grans.
-¿Què és lo que teniu, mon Mestre, que tan fort ’nau sospirant?
-Una meravella és Pere, meravella és Juan.
El Dijous Sant de la Cena, els judíos me pendran,
me duran a can Ignasi (sic), los Pilats m’hi lligaran,
i Maria Magdalena, darrere, vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera me llimpiarà la sang.