Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.

Sa vida d’un llaurador
no hauria d’acabar mai
i a cada cap de tornai
hi pogués trobar s’amor.

A Son Forteza de l’Horta
hi habita un jovenet:
sense aigo apaga sa set
i sense pa m’aconhorta.