Ara que ja hem arribat
an aquest portal present,
diguem tots: “Alabat sia
lo Santíssim Sagrament”.
Lo Santíssim Sagrament
sempre lo hem d’alabar,
perque Ell és qui mos pot dar
memòri’ i enteniment.

Adiós, món, adiós,
adiós, món, de passada;
adiós, ma enamorada;
ma enamorada, adiós.

En Pavana d’Ariany
l’han mort dins un carretó.
Quina desgràcia, Senyor,
que hi hagué dins Sant Juan!
Es jutge, forçat volia
que fos un de Sant Juan,
i ara, per temps diran
que és un de sa seva vila.
En Pavana d’Ariany
un cosí seu el matà,
i el tirà dins un favar
de Gossauba,
pensant que no el trobaran.
L’amo En Miquel consolava
En Miquel, que és fiol seu:
-Vaja, comanau-lo a Déu,
que ja està enterrat ton pare!-
-Damunt Consolació
està enterrat mon pare.
Quina pena tan sobrada
que tenguèrem jo i mumare
i es meu germà major!
Damunt Consolació
mon pare està enterrat;
si ell vos ha agraviat,
per ell vos deman perdò!-
Es fii segon d’En Pavana
d’es carretó davallà
per sa sanf anar a besar
que son pare derramava.