En es carrer d’es Convent
hi han posat un sereno
per guardar can Miquel Xero
que té aquell sol resplendet.

Sa cara duis tramudada
de blanquet i vermeió.
¿No us agrada sa color
que Déu del cel vos ha dada?

Ses dones són el dianxa
en parlar-les de casar;
ell s’afluixen de menjar
i sempre les veuen anar
amb sos peus a la gardanxa.