Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.