Cada dia dematí,
quan m’aixec, me rent sa cara;
bon partit faré, mu mare,
perquè som guapo i fi.

¿Voleu que us diga una cosa
i la sabreu?
Si entrau dins Consei, veureu
moltes fadrines
que se compren robe sfines
de molt de preu.
¿No trobau que això no treu,
tanta estufera?
Per davant i per darrere
van enjoiades,
i llavó bones macades
i uns bons flocs.
De cop duran manegots
fins, amb puntilles,
i també bones perilles
que penjaran.
Es fadrins se pensaran
que són senyores,
i son entrecavadores
de baixa mà.
En so vestir i calçar
van remirades,
amb ses ventaies girades
a s’enrevés.
Ja les compraran després
bones alhaques,
mocadors dins ses butxaques
per fer comú…
I tal volta està dejú
lo seu cosset,
perque a ca-seva hi ha fred
dins sa panera,
i duen més estufera
que un endiot!
Cadascú fa lo que pot
en tot moment.
No dic res d’aquella gent
tan desditxada
quejeuen sense flassada
perque no en tenen.
Llavò, vénen i pretenen
de lo demés.
I los Pares Cioremers
qui les exhorten,
emperò no s’aconhorten
a bastament..
En sortir duen més vent
que no es mestral,
i llavò tenen més sal
que no hi ha a Eivissa.
Molta volta a sa camissa
que du davall
hi porien fer un ball
dins es forats.
Iduen flocs encarnats
davall sa barra,
que pareix una tafarra
o un ventador.
Volen volen dur gipó
de coloretes,
de satí o de sageta (sic)
volen dur-hó,
amb bons penjants de pesseta,
o de dureta,
o de velló.

L’han perduda, l’han perduda la carta del navegant.
’Naren nou mesos per aigo sense mai terra trobar,
i se troben que no tenen per porer-se sustentar;
i, al cap de los nou mesos, varen ’ver de sorteiar.
Mariners estan alerta, anirà com anirà!
La sort va caure tan mala, que an el patró va trobar.
Mariner tragué l’espasa per el seu patró matar.
El patró tragué l’espasa per sa vida defensar.
-¿N’hi hauria cap de voltros que me volgués baratar?
Guanyarà dos-centes lliures i barca per navegar,
i la filla més petita per muller la hi vull donar.-
Va respondre el más pequeño que li volgué baratar.
Ja s’enfila per l’escala i a dalt l’arbre va pujar.
Com va esser dalt l’arbre mestre, ell se va posar a mirar.
Al cap d’un poc que mirava, ja se va posar a cantar:
-Si la vista no m’engana, he vist terra negrejar
i una colometa blanca i dos colomins volar.
També veig una torreta a la vorera del mar
i una senyoreta jove dues passes més enllà.
La dama està ajoneiada amb un rosari en sa mà,
com si fos la Verge Santa qui per noltros va a pregar.
Anem-hi de cap a ella, per ventura mos valdrà,
pregarem noltros per ella i Déu mos assistirà.-
Se mogué una borrasca i el mariner cau dins mar.
El dimoni, tan sutil, prompte lo va anar a temptar:
-Mariner, ¿què me daries si te treia de la mar?
-Jo te daria un uixer d’or i plata carregat.
-Jo no vui el teu uixer d’or i plata carregat.
Però vui l’ànima teva al punt que te moriràs .
Fe’t enllà, perro maldito! L’ànima no la tendràs.
Mi alma pertenece a Dios y el cuerpo a la mar salada,
y el corazón que se queda a mi Madre Soberana.