Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.

Jo estic damunt un cimal
es més alt de s’olivera:
feis pregàries amor meva,
que, si caic, no em faci mal.

Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.