–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!

Demà tenc d’anar a vermar.
¿Vols que te dugui una uiada?
Si no en trob cap de cepada,
d’es meus uis la’t puc donar.

Sa mare tornarà tonta
per una fia que té;
la passeja p’es carrer:
-Hala, fadrins, ¿qui la’m compra?