Altres cançons relacionades
‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.
Tradicionari de Mallorca
