Es puput de sa muntanya
canta i diu sa veritat.
Com ses cabres duran llana,
ses dones faran bondat.

¿Que no sabeu, estimada,
que es mal de l’amor no és plant?
Ara passaré cantant
sols per dar pena bastant
a la que vos ha privada.

Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Son Peretó;
no vaig coir sa llavor:
d’aquí me ve, bona amor,
sa meva pobresa tanta.