Si em ’gués de tornar casar,
creu-me que m’hi miraria;
que sa dona que tenia,
per anar de galania,
me venia sa farina
i qualque vegada es pa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
2184
Volum
III
Altres cançons relacionades
Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.
Na Fumada diu: -Moreu,
maleït el qui no frissa:
ell ja han tocada sa missa
i es pareier encara jeu.
Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no voldria;
primer l’abre romandria
com una estaca en là.
Tradicionari de Mallorca
