Sebastiana, alegre’t,
que jo l’he vist que llaurava:
d’una hora lluny blanquejava;
que anava de mudadet!

Magdalena, panxa plena,
rompedora de plats fins.
Sa mare la batculava
a davant tots es fadrins.

Vos don de temps fins diumenge
per porer-ho endevinar:
¿quina mare al món hi ha
que an es fiis dóna menjar
i com són morts los se menja?
La terra.