Si dius que som mostatxuda,
amb dos doblers n’eixiré:
emperò sa teva xuia
de cent en cent anys revé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Binissalem
Núm de glosa
740
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no tenc rendes, ni en vui,
sinó que vui morir pobre;
som afectat de fer roba,
i ara es lli m’ha tornat jui.
Un capellà, com diu missa,
li solen girar es missal.
Catalina d’es Rafal,
tota sola dus més sal
que ses Salines d’Eivissa.
Es qui solen esser gendres
van a sa casa tot dret.
Mu mare, un sabateret
me mata es porc en divendres.
Tradicionari de Mallorca
