Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.

Mirai de la meva vista,
jo sempre he dit i diré:
Si vós me volíeu bé,
no em deixaríeu tan trista.

¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.