Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Anyades i esplets
Inca
Ametllers, Anyades i esplets, Boires i rosades, Cirerers, Déu, Faves, Festeig, Garrovers, La casa, Religió i creences, Terres i terrenys
7a7b7b7a7a7c7a7b7b7a7a7b7b7a7a7a7b7b7a
Mixta
19
Sant Pere cridava es jai
i es jai Sant Pere cridava.
No havia vist cap lloc mai
que tengués tan bona fava.
Jo me’n vaig arena arena
a voltar s’aubercoquer:
es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Ses parets d’aquesta casa
mereixien endolar.
Sa tia ets al•lots cridà:
-Jo vos vui servir de mare,
Sant Josep tendreu per pare
qui a tots assistirà.