Aqueixa qui presum tant,
que en anar a missa s’entona,
ja la passejarà estona,
a sa figa secaiona,
en es cap d’es brot, penjant!
Vós mudau i jo mai mud
ni trob llivell per mudar;
això és s’amor, que em fa estar
forta, i mudar no puc.
Cada u se’n va amb ses seves;
jo vendré amb vós, si em voleu,
i per vós duré sa creu
damunt ses espatles meves.