Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
jo tenc ses amors posades.
Na Joana està malalta,
està a punt de combregar;
En Joan hi anirà
amb sa bandera més alta.
Molts diuen:-No hi aniria!
¿Tan enamorat n’estàs?-
Jo, ¿sabeu quins comptes faç?
Que sé quin pa m’assacia.