Sant Juan corrents venia: -Verge, vos deman perdó:
vòstron Fill corre per vila, els jueus assotant-ló.-
Quan lo hagueren assotat, la Verge caigué esmortida:
-Mare mia, aixecau-vós; aixecau-vós, mare mia!-
La Verge tan prest s’aixecà, com n’hagué voltat cantó.
Ella camina entristida, ella camina amb tristor.
Anant per la Ciutat santa, places de Jerusalem:
-¿No hauríeu vist mon Fill, un homo molt ben carat?
Respongué una dona honrada: -Per aquí un n’és passat;
no crec que sia Fill vostro, massa Ell va desfigurat!
De pietat que he tenguda, amb aquest vel l’he eixugat.
Si el voleu veure en semblança, vetlo-t’aquí estampat.-
La Verge va alçar els seus uis a la tovaiola blanca
i va dir: -Oh, bona dona, la cara li heu eixugada!
-Caminen i farem via, veiam si el trobarem viu!
Ja arribam a la posada del fuster meravelló (sic)
si n’ha acabada la creu per lo Redemptor del món.
-Oh, fuster, lo bon fuster, ¿que heu acabada la creu?
-Si lo voleu veure viu, cap al Calvari correu!-
Tornen reprendre el camí fins que arriben al Cenacle.
La Verge va entrar dedins mentre lo seu Fill sopava.
-Dones de Jerusalem, vos deman que no ploreu;
plorau per vostros pecats que m’han portat a la creu!-
Qui la sent i no l’aprèn, qui la sap i no la mostra,
a la Vall de Josafà
veurà la seva animeta de quin modo es torbarà!

Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.

Tothom qui m’enquantra, diu:
-Querol, ¿què tens a sa mà?
-S’altre dia em vaig cremar
sense cendre ni caliu.