Si s’ennigula i no plou,
sa diada surt borrera.
Ja direu a sa guerrera
que s’estimat no la vol.
Jo no havia llaurat mai
a terra tan atapida
com dins Santa Margalida
baix de la siqui’ real.
Mu mare mascle em parí
i femella som tornada;
com me veuen descordada,
tothom s’acabussa a mi.
Una figa, que neix figó i després es crivella.