Una jove jo conec;
li diuen “de can Grapada”;
si no fos un poc xerrada,
li tiraria s’hamet.

Un fadrinet amoròs,
com hi comença a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
I, com hi ha un any o dos,
ja muda de poceir,
i s’atreveix a di-lí:
-¿Voleu que romangui aquí,
bona amor, i jauré amb vós?
I ella respon amorós:
-Estimat, si fos per mi,
ja us hauria dit que sí.
Emperò hem d’advertir
a los nostros superiors.
Lo que hem de fer: esposar-mós,
i llevarem es que dir.

Oh brotet d’aufabeguera
coïda de juriol!
¿Com ho farà N’Agustina
si En Miqueló no la vol?