Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.

D’En Bartomeu Tavaiola,
missatge de Son Suau,
camandacions em dau
per l’amo i per sa madona.

Cara de rosa encarnada,
primer mira lo que fas,
que de mi et recordaràs:
si et veig amb altre casada,
llavò seràs condemnada
es dia que et moriràs.