Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.
Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.