S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Cos humà, Festeig, Peripècia, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b77b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
180
Volum
I
Núm de pàgina
38
Altres cançons relacionades
Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Si estau una altra setmana,
mon bé estimat a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
