Me n’anava vora vora
per damunt un camí nou.
Truc i retruc, i val nou!
T’envid la falta, i joc fora!

Jo no et vui ni sé qui et vol
ni sé qui t’ha fet venir.
Sempre que venguis aquí,
jo te deixaré tot sol.
Jo no vui que un faristol
com tu, se rigui de mi.

M’has fetes aqueixes gloses
i no sé ambe quin motiu.
Que jo de tu sé més coses
que llagosts no hi ha d’estiu.
I, si em fas sortir d’es niu,
sabràs ambe qui te poses.