Vet allà En Juan Llobera
que se’n va amb sos vedells,
i mos durà més aucells,
gorrions i passerells,
i busquerets de vorera!
Coloma, en aquesta estona
vet aquí un frare que ve;
si no te confesses bé,
no aniràs al cel, Coloma.
Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.