Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.

Dau, dau, madò Faldó-llarg;
pegau cops a sa civada;
heu de posar s’espinada
d’es mateix modo d’un arc.

Si em ’gués de tornar casar,
creu-me que m’hi miraria;
que sa dona que tenia,
per anar de galania,
me venia sa farina
i qualque vegada es pa.