¿Saps què m’envia a dir es sogre?
Que una casa nova fa,
però, si no en vui banyar,
que preg a Déu que no ploga.

Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!

No et pensis que hagin d’anar
barret en mà peu enrere!
Jo bé me’n puc afluixar
de tu i tots quants n’hi ha
qui governen a ca teva.