Tu et pensaves haver-ló,
i per això l’amoixaves,
i de tant en tant li daves
taiadetes de meló.
Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.
Ara veig per cosa certa
que vós no sou glosador,
perque un cavall corredor,
en tocar-lo d’esperó,
ja és partit carrera oberta.