Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.
Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Jo som la clau principal
de la porta de la casa.
Ja veuràs si faré vasa
quan obriran es portal!