Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Si dius que som moreneta,
per tu no tornaré blanca,
que val més es pebre negre
que sa carabassa blanca.
Voldria que fósseu vós
qui Déu ha creat per mi;
i, si no hagués d’esser així,
adiós, món, adiós!