Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.

Me diuen que vas a Artà
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per sa farina agranar.

Homo de Déu, tu caduques:
un cop dius “pé” i s’altre “pa”.
Cap dona en el món hi ha
que no diga: “Ve’l-t’allà!
¿que no el veus, a N’Ensuma-ruques?