Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.