Margalida, adiós;
jo et vull dar la despedida;
estoja’m una cadira
quan mos morirem tots dos.
¿Qual serà de voltros tres
que m’ha fet nuus a s’arada?
Si és sa meva enamorada,
feines són, però no és res.
Noltros venim de vermar
de part damunt de Son Seguí:
al•lotes, tot es camí
mos devertim de sonar.