Hermosa i polida anau,
gentil flor de galania;
per rallar amb vós, aniria
set anys i vint-i-un dia
per damunt punxes de clau.
Mu mare em dugué a Sant Blai
perque aprengués de parlar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.
Hala! Si hem d’acabar,
cantau-li quatre cançons,
que aquest tros té més racons
que no clavaren botons
a cota de capellà.