Ses dones són el dianxa
en parlar-les de casar;
ell s’afluixen de menjar
i sempre les veuen anar
amb sos peus a la gardanxa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Petra
Núm de glosa
1754
Volum
III
Altres cançons relacionades
Davall aquella figuera
de l’amo de Son Bernat,
més pics hi som festejat
que no duran grans de blat
a Son Serra i es veinat,
en deu anys, a sa cortera.
Des que vos ne sou anada,
amor, de Son Espanyol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.
No hi ha res com una esponja
per eixugar bé un cocó.
Marieta, lo millor,
si no vols passar calor
ni, en venir s’hivern, fredor,
me tancaria per monja,
perque no hi ha cap taronja
per Déu amb tanta dolçor.
Tradicionari de Mallorca
