Jo voldria que plogués
fins a reblanir ses roques.
Ses coses enguany són poques
que no em diguin de través.
Tan amunt sou pujadeta!
I ara, ¿com davallareu?
Davallau de branca en branca,
dins los meus braços caureu.
Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content
i a mi trista me deixares.