Senyora, amb una aigo més
fèieu ric tot Llucmajor.
I ara, tanta primor,
si volem aplegar-hó,
hem d’anar amb sos dits terrers.

-Mu mare, la mia mare,
comprau-me un mirinyec.
-Fia meva, ja en tens set!
¿No estàs emmirinyecada?

Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Si jo cada instant pogués
veure’t, no estaria una hora.