Lo meu cor tan trist se viu,
que no hi puc donar passada.
Pensau en una criada
que a vostro manar teniu,
que tant d'hivern com d’estiu
passa la vida penada
perque estic enamorada
de vós, i no ho col•legiu.

Cada dia allà on som
pens en la mort repentina.
Que és de plànyer una fadrina
qui se mor a la flor del món!

Oh campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿ara plores –Antes! antes!
com veus que no hi ha remei?