Una amb altra deien ses mules:
-¿No sues, damunt es coll?
Jo suu per tant de redol
tota sola per totes dues.

Amb sa botonada d’or
que té sa meva germana
i sa creu de filigrana,
poria anar vestit jo.

Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.