En mirar Son Cotoner,
jo ric, i es meu cor plora;
dins es terme de Bunyola
vos divertiu, lo meu bé.
Damunt un tronxo de col
hi vaig pintar es teu retrato:
va sortir amb so nas xato
i es morros de pasterol.
S’escolà de Biniali
amb so rector de Sencelles
se menjaren, dali-dali,
devuit roves de cireres.