Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.

Peixetera, peixetera,
tu m’ets dat es peix dolent.
Si no em tornes sa pesseta,
ho diré a tota la gent.

Na Bet de Son Suau té
un braç de mar que no tira.
Ara el Rei se determina
d’enviar-li tropa viva
amb un barco esteranger.