Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.
Ses estrelles ja no tenen
remei per donar claror:
los raios de vós, amor,
aigo de la mar encenen.
Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.