Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
garrida, sa meva gent
és tan noble com sa vostra.
Jo menjaria meló,
maldament fos carabassa;
jo me’n beuria una tassa,
d’aigordent de sa millor.
Desset en tenc a sa llista,
d’homos que l’han festejada:
com la tenen embambada,
fugen, i los perd de vista.