Ses al•lotes de Na Crema no volen sopes amb col; se mengen ses pastanagues com ses garroves un bou.
Carrer de Na Crema
Artà
Margalida, Margalida, Margalida t’ho vui dir; volta, volta, Margalida, és s’amor qui m’ho fa dir.
Ja diràs a mon germà que ha xerrat, i no hi ha gaire; sa tira saliva a l’aire, a damunt ell li caurà.
Vidre volador bastava per sa manta fer lluir, però En Toni serverí confits i tot li tirava.
